L’art de la interpretació.

Quan ja tenim una obra apresa, perquè hem seguit el procediment d’aprenentatge, ens cal fer un pas endavant i dotar l’obra d’un determinat caràcter.

Aquest caràcter l’aconseguirem amb una acurada i particular interpretació.

En el cas dels clàssics no podem marxar del que hi ha escrit, però en el cas de la música moderna entra en joc una certa llibertat en la forma en que tocarem.

Amb l’esmenta’t caràcter intentarem despertar emocions al públic i trametre la vertadera idea del compositor o de la nostra pròpia versió.

De tocar passem doncs a interpretar, que consisteix en donar un caràcter propi a la peça.

Aconseguir una interpretació brillant s’aconsegueix a partir del següent: dominar i conèixer perfectament l’instrument, l’obra i el públic.

Espero que aquest recull d’aspectes, que no son tots, us siguin un camí introductori a aquest fascinant art i que trobeu el camí per a posar-hi la vostra pròpia etiqueta.

 

Aspectes interpretatius.

A continuació, us detallo, no en cap ordre els diferents aspectes que podeu treballar.

Cal no repetir els aspectes interpretatius en repeticions i cal cercar l’equilibri entre l’estrès i el relax.

 

Vibrato.

El vibrato, tremolo, trins i demés son un dels aspectes que més personalitat donaran a la interpretació.

Les tècniques son diferents per a cada instrument i fins i tot hi ha instruments que no permeten fer-les.

Tindrem en compte el següent,

• Iniciar l’efecte en notes llargues, afinant primer la nota i després aplicant l’efecte.

• Evitar que l’efecte ens desafini la nota.

• El tempo de l’efecte serà proporcional al tempo de la peça.

• Cal tenir una tècnica acurada per executar-los, ja que sinó pot semblar un “quiero i no puedo”.

• En cas de repetició d’un passatge, és interessant no repetir els efectes als mateixos llocs.

 

Dinàmiques.

El fer un acurat us de les dinàmiques farà que l’obra sembli viva, especialment si hi ha passatges que es repeteixen.

Cal tenir en compte el següent,

• Estudiar l’obra i veure quins son els moments forts de l’obra i fer-hi èmfasi.

• D’igual forma anar als moments fluixos i aprendre a baixar a pianos o similars.

• Si toquem en grup hem de respectar el paper dels altres instrumentistes, de manera que si el paper principal el porten els altres nosaltres hem de fer un acurat treball d’acompanyament.

 

Floritures.

• Notes de pas.

• Notes de gràcia.

• Escales de gràcia: de cinquena i d’octava. Altres (vaivé).

 

Marxades de tempo.

Els paràmetres que s’han de respectar en les marxades de tempo es caracteritzen pel següent,

• Cal realitzar-les preferentment a l’inici dels fraseig.

• En les parts importants de la peça cal anar a tempo.

• Si toquem en grup hem de pactar quines marxades farem i practicar-ho.

• No podem estar tota la peça fent marxades de tempo.

 

Dobles i triples notes.

Una utilitat senzilla i que en determinats moments pot donar bon resultat és la doble o triple nota repetitiva. Cal considerar el següent si s’utilitza aquest aspecte.

• El tempo de la peça. Si el tempo és alt haurem d’anar en compte.

• Respectar la mètrica (que les repeticions durin el mateix) en l’articulació, especialment si ho fem amb dibuixos no binàris (tresets, quintets, etc.).

• La nostra facilitat en l’articulació en una determinada escala o tessitura.

• Si estem en una zona difícil de l’instrument (canvis de registre, notes de la zona de greus o aguts de la tessitura de l’instrument, notes alterades).

• Cal practicar els exercicis de mecanisme de la fase d’aprenentatge.

 

Variacions i improvisacions.

A partir de la partitura i la línia melòdica trobem les variacions i improvitzacions. Aquí recullo alguns apunts que he treballat i que m’han resultat profitosos.

• El silenci. El silenci és una manera més de fer música. Amb ell aconseguim donar relax o tensió a la interpretació.

• Segones i terceres veus. Si estan ben arranjades poden fer que la interpretació sembli més plena de música. Cal no improvisar per no entrar en dissonàncies.

• Solos. Escrits, s’han d’executar amb caràcter, ja que en aquest moment nosaltres som els protagonistes de la peça. Convé no repetir-lo en la peça i que siguin curts.

• Improvisacions. Res a dir en aquest aspecte. Tot o quasi tot està permès. Si cal allargar-se o escurçar-se només cal utilitzar la simbologia pactada. La improvisació anirà en funció de la postura del públic. És un bon reclam per reconduir l’atenció.

 

Notació musical utilitzada.

Veure els tutorials a la xarxa o el temari propi Vull entendre les partitures.

 

Tàctiques d’inspiració.

Algunes de les tàctiques que jo utilitzo a l’hora d’escriure les meves notes per la interpretació d’una peça son,

• L’observació de diferents versions de l’obra a la xarxa, per obtenir missatges i idees.

• Observar el grup per veure en quins moments hi ha menys riscos d’errar.

• Veure que hi ha escrit i que hi puc afegir.

 

La interpretació i l’entorn.

En funció de l’entorn podem fer adaptacions en la nostra estratègia interpretativa.

El tempo, la durada, les repeticions i l’arranjament s’ha d’adaptar.

Això ho haurem de preveure prèviament consultant el rider i fent els assaig pertinents.

Tindrem en consideració les següents variables,

• Edat i disposició anímica del públic. En funció del tipus i estat anímic del públic, farem les nostres adaptacions al nostre projecte interpretatiu, ja que allò que pot significar interessant per un estrat social pot deixar de ser-ho per un altre. En cas d’aforament jove convé ser curt i actiu. A major edat pot introduïu-se més tranquil·litat i allargar una mica.

• Espai a l’aire lliure o interior. També podem analitzar les variacions que farem si la nostra interpretació ha de ser a l’aire lliure o interior. A l’aire lliure es poden perdre determinats passatges. Evitar que parts crítiques siguin curtes.

• Equip de so i llum. Si ens sentim bé i ens senten bé podrem treballar bé tots els aspectes interpretatius, adaptant-ho en funció de l’equip que tinguem. Trobarem informació al rider.

 

Jaume Fugarolas.

Taller de Músics de Breda.

Octubre de 2016.